La taverna del Cau de la Lluna

Aparentment,  "La taverna del Cau de la Lluna" és un llibre de contes. Deu narracions que poden llegir-se independents. Però, alhora, és també una novel·la, perquè, de fet, els relats comparteixen espai, temps i personatges. I també unes històries que, sense minvar gens la condició autònoma de cada relat, van enllaçant-se de tal manera que, finalment, el llibre acaba respirant un aire inconfusible de novel·la. Una novel·la de geografies mítiques, d’amors al límit, de llegendes esquinçades per l’oblit, de morts violentes, de confessions inconfessables. Una obra que utilitza la tècnica del monòleg per presentar-nos deu personatges diferents -cadascú amb el seu tarannà, el seu llenguatge propi, la seua visió de les coses- que es deixen seduir per la capacitat de suggestió de la paraula i van desgranant les seues històries a un interlocutor que, al temps, és també personatge d'altres accions que ocorren en relats diferents, de manera que, finalment, tot es trava en un món únic. Una obra de personatges i també una obra de paisatges: els d'una vall de muntanya entre sureres i pins que actua gairebé com un personatge.

En 2007, l'editorial Ellago en va publicar la traducció al castellà.

Vols llegir-ne un fragment?