Vicent Usó: "A la literatura catalana li manca projecció interna i externa"


Nascut a Vila-real (Plana Baixa), 1963. Llicenciat en Geografia i història. Escriptor. Guanyador de nou premis literaris, els darrers, el Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 2002 per La taverna del cau de la lluna (Tàndem, 2001), i l'Octubre-Andròmina de narrativa 2002 i el de la Crítica dels Escriptors Valencians de narrativa per Crònica de la devastació (3i4, 2002). Finalista del Premi Sant Jordi 2004 amb Les ales enceses (Proa, 2005)

- Com es definiria com a autor?

La literatura m’interessa des de punts de vista diferents. Perquè és una eina utilíssima per aprofundir en la coneixença del món i de les persones, dels actuals, però també de les societats i de la gent del passat. I, alhora, per la seua immensa capacitat de translació, per la potència absorbent que sempre tenen els millors llibres. Pel joc de seducció que, de vegades, practica el llenguatge. Perquè, quan la lectura és plaent, et remou ressorts amagats i et provoca emocions diverses i t’estimula el pensament. Perquè ensenya a ser crític. Com a autor, intente que les meues obres s’acosten a la literatura que m’interessa.

- Quina considera que és la seva obra més destacada?

Supose que és un tòpic al·ludir al fet que totes són fruit de molts esforços i que em resulta complicat fer-ne una tria. Però és cert. Alhora, també ho és que intente superar cada vegada metes més ambicioses i que, en aquest sentit, m’agradaria pensar que les dues últimes, Les ales enceses i Crònica de la devastació, són les que han arribat més lluny. Des del punt de vista sentimental, tanmateix, hi ha I en els arbres i en el vent (una novel·la curta inclosa en el volum La memòria del vent) que potser és la més personal que he escrit. Però també em duen records molt potents La mirada de Nicodemus, L’herència del vent del sud, La taverna del Cau de la Lluna, Tan oberta com sempre o Maig era un mes sense pluja.

- Com veu el panorama literari català?

El panorama literari català el configuren, almenys, dos àmbits diferents: el de la creació i el del mercat. El primer el veig bé. Ara mateix, comptem amb una série de noms que col·loquen la literatura catalana a un nivell semblant al d’altres literatures europees. No crec que, per posar només alguns exemples, els darrers llibres de Jaume Cabré, Joan Francesc Mira o el malaguanyat Jesús Moncada tinguen massa a envejar als llibres més destacats d’altres literatures més o menys pròximes. La qüestió del mercat, però, és diferent. A la literatura catalana li manca projecció interna i externa. Interna, sobretot, en un sentit: que es deixe de percebre com una literatura de segona fila, sobretot perquè les obres que produeix no ho són. I aquest fenomen, que es percep a Catalunya, és molt més acusat a les Illes Balears i al País Valencià. Pel que fa a la projecció externa, es fan a poc a poc passes importants i la literatura en català comença a estar present en alguns països del nostre entorn, però, en un mercat mundial controlat (també en l’àmbit literari) per grans potències econòmiques (Els Estats Units, França, Gran Bretanya, Alemanya...) no és fàcil traure el cap. I encara menys si vens d’una cultura sense estat propi i si, a sobre, l’estat al qual pertanys s’interessa més a ignorar o a negar que no a promoure les diferents cultures que hi conviuen.

- Quins autors i obres de la literatura catalana contemporània destacaria?

Ja n’he citat alguns, d’autors, però jo crec que en podríem afegir alguns més. Però més que no fer una llista sempre incompleta, voldria destacar sobretot una qüestió: que es percep un moviment que arriba amb potència des de darrere. L’important no és sols comptar amb grans autors que hagen consolidat una obra remarcable, sinó tenir-ne garantit un relleu que hi done continuïtat amb nivells semblants d’excel·lència. I en aquest sentit, crec que cal ser optimistes. Hi ha autors encara joves que ja compten amb obres importants, alguns dels quals, en el futur, ocuparan els llocs preeminents de la literatura catalana.

- Quina valoració fa de la participació de Catalunya a la Fira de Guadalajara del 2004?

No hi vaig ser i, per tant, m’he de guiar per referències. D’entrada, considere que és important qualsevol iniciativa que promoga, en l’àmbit internacional, la cultura –i, per tant, la literatura- catalanes. Ara bé, la incidència hi haurà que mesurar-la en funció dels resultats que se’n deriven: això significa sobretot traduccions i difusió dels llibres escrits en català dins l’àmbit d’incidència de la Fira de Guadalajara. Unes dades que, ara per ara, no conec.

- Frankfurt suposarà un abans i un després en les lletres catalanes?

Si més no, Frankfurt hauria de suposar un punt d’inflexió important. Per tal que així siga, cal sobretot que fructifiquen els contactes que facilitarà el protagonisme català a la Fira de Frankfurt. I caldrà també que les institucions amb competències en la matèria, juntament amb editorials i tot el món del llibre català, treballen plegats en diferents àmbits: donar a conèixer la literatura catalana com una literatura amb identitat pròpia, és a dir, diferent i autònoma respecte de les literatures de l’entorn, promoure la coneixença de les principals obres de la literatura catalana (actuals i del passat) en els mercats que es donen cita a Frankfurt, establir lligams per tal que, en el futur, la literatura catalana tinga un millor accés als grans mercats del llibre, etc. Per aconseguir-ho, cal planificar una estratègia que aplegue els distints interessos del sector. No és fàcil, tot plegat. Però valdria la pena que tots férem un esforç de generositat perquè, sense deixar de ser conscients que el futur de la literatura catalana no està en funció del resultat de la Fira de Frankfurt, la cita fructifique de la millor manera possible.