Santjordi

10/12/2004 Emili Rosales, Vicent Usó, Bartomeu Fiol i Vicenç Pagès, guanyadors de la Nit de Santa Llúcia 2004 Aquest vespre proppassat s'han lliurat al Palau Municipal d'Esports de Badalona els premis literaris de la Nit de Santa Llúcia, que convoquen conjuntament Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana. El Sant Jordi de novel·la ha estat per l'escriptor i editor Emili Rosales i l'obra 'La ciutat invisible', una novel·la que ha entusiasmat el jurat, segons l'editor Isidor Cònsul, i que situa dues trames, una a l'actualitat i una altra al segle XVIII. El finalista d'aquest premi ha estat Vicent Usó i 'Les ales enceses', una novel·la històrica amb la mar com a protagonista. El Carles Riba de poesia ha estat atorgat a Bartomeu Fiol i el poemari 'Càbala del call', que abasta l'espiritualitat jueva. Un altre dels guardons més prestigiosos és el Mercè Rodoreda de contes i narracions, i en aquesta edició ha anat a parar a les mans de Vicenç Pagès per 'Com vols que ho sàpiga?', una mostra de la narrativa més contemporània. Durant la vetllada literària també s'han lliurat altres guardons: el Joan Maragall d'investigació, atorgat a Francesco Ardolino i l'estudi 'Una literatura entre dogma i heretgia. Les influències dantesques en l'obra de Joan Maragall'; el Joan B. Cendrós a Carlos Monjardino, per l'article 'As relaçoes intra-peninsulares no quadro da Uniao Europeia', publicat per la Fundació Catalunya-Portugal; l'Òmnium Cultural de ràdio, per a Toni Soler i el programa 'Minoria absoluta' (Rac1) i l'Òmnium Cultural de televisió per 'Saló de lectura' (BTV), i el Joan Profitós, que ha quedat desert. El Folch i Torres de novel·les per a nois i noies i el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ja es van lliurar el 28 de novembre passat. Mercè Anguera (amb 'La història d'en Robert') i Montserrat Galícia (amb 'El darrer manuscrit') van ser les guanyadores.

11/12/2004 Vicent Usó, finalista Els 10.000 euros amb què es dota la novel·la finalista del Sant Jordi se'ls ha emportat Vicent Usó (Vila-real, Plana Baixa, 1963) per l'obra Les ales enceses. Ambientada al Barroc, la novel·la explica la vida d'un petit poble mariner que es veu alterat per l'arribada d'una caravana de còmics que trenca el fràgil equilibri de la comunitat. "És una història d'amor on he incorporat un element: la presència de la mar com a personatge que interfereix en la relació dels personatges principals", va explicar ahir Usó. La novel·la vessa voluptuositat, tant pel que diu com per la manera com ho diu.

11/12/2004 EL RETRATO/NÚRIA VARGAS Vicent Usó Des d´aquella quasi remota Cançó de la terra estimada, la carrera de l´escriptor Vicent Usó (Vila-real, 1963) ha dibuixat una trajectòria imparable. Ahir, lluny de detindre´s, l´autor de L´herència del vent del sud o la llorejada Crònica de la devastació (premi Andròmina 2002, dins dels XXXI Premis Octubre) va rebre el reconeixement "per excel·lència" que pot arribar a les mans d´un escriptor en llengua catalana: la seua novella Les ales enceses va ser tria- da finalista del premi Sant Jordi 2004. Modest encara que realista, Usó, autor de nou novel·les -quasi totes guardonades-, incontables contes i col·la borador asidu de Mediterráneo, entre altres mitjans de comunicació, mostrava ahir la seua satisfacció pel nou reconeixement al seu treball. Era la satisfacció serena i continguda pròpia d´aquells que, com ell, obrin els bra§os a tot allò que signifique reconeixement i promoció, sense oblidar que les seues històries són molt més que trofeus a l´aparador de casa. La quinzena de premis aconseguits --en només 14 anys-- en les seues múltiples facetes literàries li han assaonat en estos combats.
11/12/2004 ENTREVISTA/NÚRIA VARGAS Vicent Usó/ESCRITOR, FINALISTA EN EL PREMIO SANT JORDI: "El Sant Jordi es el premio por excelencia" NACIMIENTO: VILA-REAL, 1963. TRAYECTORIA: DESDE ´LA CANÇÓ DE LA TERRA ESTIMADA´, EN 1992, HA PUBLICADO OCHO NOVELAS, ADEMÁS DE CUENTOS Y COLABORACIONES EN MEDIOS. PREMIOS: DE ENTRE LOS MUCHOS PREMIOS RECIBIDOS, DESTACA EL PREMI OCTUBRE EN EL 2002. El villarrealense Vicent Usó entró ayer de lleno en el olimpo de los escritores en lengua catalana. Su última novela, Les ales enceses, ha resultado finalista de los premios Sant Jordi de novela, tras La ciutat invisible, del catalán Emili Rosales, que logró el primer premio de esta edición del Sant Jordi. --¿Qué significa ser finalista del premio Sant Jordi? --Es una satisfacción importantísima, porque supone el reconocimiento a mi novela y a mi trayectoria profesional pero también es un premio importante en el ámbito promocional, ya que es un referente para conseguir más lectores. Así es que la satisfección es doble, por el reconocimiento y por la promoción que supone. --Y además del reconocimiento, el premio en metálico... --Sí, el finalista del Sant Jordi está dotado con 10.000 euros. --¿Qué encontramos en Les ales enceses, la novela galardonada? --Es una historia de amor ambientada en el siglo XVII, pero que no pretende ser una recreación de aquella época. Me interesaba enmarcarla en el siglo XVII, porque me permite introducir historias de supersticiones y leyendas. --¿Se cumple con usted aquello de que nadie es profeta en su tierra? --La verdad es que no me puedo quejar en ese aspecto. He recibido premios en Castellón y en Vila-real. Y en el 2002 recibí el Premi Octubre. Pero en la Comunidad Valenciana el mercado de la literatura en catalán es muy reducido. En ese aspecto, el Sant Jordi es importante porque me abre las puertas a un mercado más amplio. --¿Es éste el máximo reconocimiento a su carrera? --Los premios llegan cuando tienen que llegar, pero sí que es cierto que el Sant Jordi es el premio por excelencia. --¿Qué le depara el futuro? --Por el momento, seguir trabajando. Tengo una novela entre manos, pero no puedo hablar porque las novelas nunca son como las habías previsto.

11/12/2004 LITERATURA Rosales gana el Sant Jordi y el escritor de Vila-real Vicent Usó queda finalista con una historia de amor «Les ales enceses» es una obra de tono histórico ambientada en el barroco Europa Press, Barcelona El escritor y editor Emili Rosales recibió ayer el Premi Sant Jordi de Novela que otorga Òmnium Cultural y la Fundación Enciclopèdia Catalana por la obra La ciutat invisible, que mezcla la historia con la actualidad. Se trata del premio mejor dotado de las letras catalanas -45.000 euros- y se entrega siempre la noche de Santa Llúcia. La novela de Rosales, quien compagina su actividad literaria con la de editor de las colecciones de autores españoles e iberoamericanos y Ramon Llull en catalán del Grupo Planeta, une la aventura para recuperar el pasado personal de un galerista procedente de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) con un misterio histórico; además tiene como trasfondo una historia de amor inconfesable y el descubrimiento de un cuadro perdido del último maestro de la pintura italiana Giambattista Tiepolo. El libro lleva del presente al siglo XVIII, cuando el rey Carlos III quiso construir una ciudad como San Petersburgo en el Mediterráneo; el lugar elegido fue la desembocadura del río Ebro, pero aunque el proyecto finalmente no se llevó a cabo, Sant Carles de la Ràpita aún conserva algunos restos de aquel intento. El escritor de Vila-real Vicent Usó fue distinguido como finalista con la novela Les ales enceses, una historia de amor ubicada en el barroco. El periodista y escritor valenciano ha escrito una obra de ambiente histórico relatada al estilo de un juglar con los grandes clásicos de la literatura universal como trasfondo. El Premi Mercè Rodoreda de Cuentos se concedió a Vicens Pagès por Com vols que ho sàpiga?, una la recopilación de cuatro series de cuentos y de biografías imaginarias de autores inéditos de todo el mundo que se intercalan entre sí. El poeta Bartolomeu Fiol recibió el Premi Carles Riba por Càbales de call, un libro de poemas «preocupado por el espíritu judío y hace referencia a la deuda que tienen los mallorquines con los judíos, porque cometieron un pecado colectivo al menospreciarlos», afirmó Fiol. También fueron premiados con el premio Òmnium Cultural, Toni Soler, por el programa radiofónico Minoria absoluta, y Emilio Manzano, por el programa televisivo Saló de lectura. El Premi Joan Maragall sobre Cristianismo y Cultura fue para un ensayo sobre la influencia de Dante en la obra de Maragall escrita por Francesco Ardolino, y el portugués Carlos Monjardino ganó el Premi Memorial Joan B. Cendrós de artículos sobre la nación catalana.

11/12/2004 Badalona, capital literaria per segona Nit V.G. Badalona va ser el marc ahir al vespre, per segona vegada en 26 anys, de la gran festa de les lletres catalanes, una Nit de Santa Llúcia eclèctica, animada pel grup Cabo San Roque i un recital de versos a dues veus i l'actuació d'Albert Fibla. El Palau Municipal d'Esports es va omplir amb unes 1.200 persones que van assistir a la 54a edició del lliurament dels premis. No hi va faltar una florida representació de les autoritats polítiques del país, com el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall; el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el cap de l'oposició, Artur Mas. Per primer cop, un membre del PP va participar en la nit literària. La diputada Eva García va seure en una de les taules. L'escriptora mallorquina Carme Riera, guanyadora l'any passat del Sant Jordi, tampoc no va faltar a la cita. Durant la vetllada es va presentar una col·lecció de DVD sobre els guardonats amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, amb la presència d'Antoni Badia i Margarit, que protagonitza una de les trameses

12/12/2004 editorial Riquesa d'accents per Santa Llúcia La Nit de Santa Llúcia és un d'aquells esdeveniments culturals que serveixen, any rere any, per prendre la temperatura a la creació literària catalana. En la seva 54a edició, que s'ha celebrat per segona vegada a Badalona, un dels fets més destacats i que va subratllar en el seu discurs el mateix president de la Generalitat, Pasqual Maragall, és que es van poder sentir, al llarg de la vetllada, diversos accents. Tot just quan es qüestiona la unitat de la llengua, el fet que els guanyadors dels diversos guardons procedeixin de diversos punts dels Països Catalans, com ara el finalista del Sant Jordi, Vicent Usó, de València, i el guanyador del Carles Riba, Bartomeu Fiol, de Mallorca, resulta més que simbòlic. Aquest any també s'han notat els esforços dels organitzadors, Òmnium Cultural, per aconseguir una festa més entretinguda i això s'ha aconseguit incorporant actuacions més modernes que han portat, a sobre de l'escenari, l'inclassificable grup Cabo San Roque i un recital poètic a dues veus.
12/12/2004 Entre raviolis i so de circ V. GAILLARD, Badalona A ritme d'uns raviolis freds de gambes i alvocats, seguits d'un filet mignon de porcell amb crema de ceps, es va celebrar divendres al vespre una de les nits de Santa Llúcia menys avorrides dels últims anys. La música dels Cabo San Roque, mig de cabaret i mig d'espectacle circense, i els esforços no sempre efectius dels presentadors de la vetllada, els actors Marta Marco i Oriol Genís -tots dos badalonins, evidentment- hi van tenir molt a veure. Sobre l'escenari improvisat del pavelló olímpic de Badalona, van anar desfilant en primer lloc les autoritats locals, com ara l'alcaldessa Maite Arqué, que va fer una mena d'espot publicitari del seu municipi lloant les seves múltiples belleses. Després, en la posada en escena del lliurament dels premis, van anar passant els diferents guanyadors -que tothom ja coneixia abans de seure a taula-. L'actuació del periodista justament badaloní, Toni Soler, mereixedor del premi Òmnium Cultural de Ràdio per Minoria absoluta, va ser una de les més celebrades del públic. «Voldria agrair als polítics, finalment ells són els nostres millors guionistes», va dir. També va fer riure als comensals quan va confessar que el seu programa és «bilingüe català-valencià». De la seva banda, el Mercè Rodoreda d'aquest any, el figuerenc Vicens Pagès, va entendrir els assistents amb les seves paraules. Pagès va donar les gràcies al seu antic professor perquè l'havia introduït en l'univers de Rodoreda. «Hem vaig passar tot un estiu llegint els seus contes per fer els exercicis», va explicar. Més discret va ser el gran protagonista de la nit, el guanyador del Sant Jordi Emili Rosales. Amb molta calma, es va limitar a donar unes pinzellades sobre la novel·la guanyadora La ciutat invisible i va desitjar que el lector assoleixi la mateixa passió que el va acompanyar mentre l'escrivia. Un cop la piràmide de xocolata amarga amb guinda salvatge va ser servida, la festa de les lletres catalanes va adquirir un to més reivindicatiu. En el seu discurs, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, va parlar de tres reptes: l'ús, la unitat i el reconeixement exterior de la llengua. Denunciant la impostura de Fresno, també va retre un homenatge al capità de la selecció catalana d'hoquei patins, Ivan Tibau, i li va oferir un estic emmig de forts aplaudiments. Ja en els cafès i sobretot, en el cava, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, es va dirigir al públic. «Tinc la convicció que la raó vencerà i els anhels del país acabaran convertint-se en realitat per la força del poble», va deixar anar. També va destacar els diferents accents catalans que s'havien sentit al llarg de la nit, i va concloure amb un «Europa esborra les fronteres». L'acte es va acabar amb tothom dempeus i entonant el «Catalunya triomfant...», que va posar la guinda a la 54a Nit de Santa Llúcia. La 54a Nit de Santa Llúcia, divendres, va estar marcada per un ambient animat, en què no van faltar les reivindicacions per la llengua i per la selecció catalana d'hoquei sobre patins. El seu capità, Ivan Tibau, va ser, a part dels guardonats, un dels protagonistes de la vetllada.

10/12/2004

Emili Rosales, Vicent Usó, Bartomeu Fiol i Vicenç Pagès, guanyadors de la Nit de Santa Llúcia 2004

Aquest vespre proppassat s'han lliurat al Palau Municipal d'Esports de Badalona els premis literaris de la Nit de Santa Llúcia, que convoquen conjuntament Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana. El Sant Jordi de novel·la ha estat per l'escriptor i editor Emili Rosales i l'obra 'La ciutat invisible', una novel·la que ha entusiasmat el jurat, segons l'editor Isidor Cònsul, i que situa dues trames, una a l'actualitat i una altra al segle XVIII. El finalista d'aquest premi ha estat Vicent Usó i 'Les ales enceses', una novel·la històrica amb la mar com a protagonista. El Carles Riba de poesia ha estat atorgat a Bartomeu Fiol i el poemari 'Càbala del call', que abasta l'espiritualitat jueva. Un altre dels guardons més prestigiosos és el Mercè Rodoreda de contes i narracions, i en aquesta edició ha anat a parar a les mans de Vicenç Pagès per 'Com vols que ho sàpiga?', una mostra de la narrativa més contemporània. Durant la vetllada literària també s'han lliurat altres guardons: el Joan Maragall d'investigació, atorgat a Francesco Ardolino i l'estudi 'Una literatura entre dogma i heretgia. Les influències dantesques en l'obra de Joan Maragall'; el Joan B. Cendrós a Carlos Monjardino, per l'article 'As relaçoes intra-peninsulares no quadro da Uniao Europeia', publicat per la Fundació Catalunya-Portugal; l'Òmnium Cultural de ràdio, per a Toni Soler i el programa 'Minoria absoluta' (Rac1) i l'Òmnium Cultural de televisió per 'Saló de lectura' (BTV), i el Joan Profitós, que ha quedat desert. El Folch i Torres de novel·les per a nois i noies i el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ja es van lliurar el 28 de novembre passat. Mercè Anguera (amb 'La història d'en Robert') i Montserrat Galícia (amb 'El darrer manuscrit') van ser les guanyadores.

11/12/2004
Vicent Usó, finalista

Els 10.000 euros amb què es dota la novel·la finalista del Sant Jordi se'ls ha emportat Vicent Usó (Vila-real, Plana Baixa, 1963) per l'obra Les ales enceses. Ambientada al Barroc, la novel·la explica la vida d'un petit poble mariner que es veu alterat per l'arribada d'una caravana de còmics que trenca el fràgil equilibri de la comunitat. "És una història d'amor on he incorporat un element: la presència de la mar com a personatge que interfereix en la relació dels personatges principals", va explicar ahir Usó. La novel·la vessa voluptuositat, tant pel que diu com per la manera com ho diu.

11/12/2004

EL RETRATO/NÚRIA VARGAS

Vicent Usó

Des d´aquella quasi remota Cançó de la terra estimada, la carrera de l´escriptor Vicent Usó (Vila-real, 1963) ha dibuixat una trajectòria imparable. Ahir, lluny de detindre´s, l´autor de L´herència del vent del sud o la llorejada Crònica de la devastació (premi Andròmina 2002, dins dels XXXI Premis Octubre) va rebre el reconeixement "per excel·lència" que pot arribar a les mans d´un escriptor en llengua catalana: la seua novella Les ales enceses va ser tria- da finalista del premi Sant Jordi 2004.

Modest encara que realista, Usó, autor de nou novel·les -quasi totes guardonades-, incontables contes i col·la borador asidu de Mediterráneo, entre altres mitjans de comunicació, mostrava ahir la seua satisfacció pel nou reconeixement al seu treball. Era la satisfacció serena i continguda pròpia d´aquells que, com ell, obrin els bra§os a tot allò que signifique reconeixement i promoció, sense oblidar que les seues històries són molt més que trofeus a l´aparador de casa. La quinzena de premis aconseguits --en només 14 anys-- en les seues múltiples facetes literàries li han assaonat en estos combats.

11/12/2004

ENTREVISTA/NÚRIA VARGAS

Vicent Usó/ESCRITOR, FINALISTA EN EL PREMIO SANT JORDI:
"El Sant Jordi es el premio por excelencia"

NACIMIENTO: VILA-REAL, 1963.

TRAYECTORIA: DESDE ´LA CANÇÓ DE LA TERRA ESTIMADA´, EN 1992, HA PUBLICADO OCHO NOVELAS, ADEMÁS DE CUENTOS Y COLABORACIONES EN MEDIOS.

PREMIOS: DE ENTRE LOS MUCHOS PREMIOS RECIBIDOS, DESTACA EL PREMI OCTUBRE EN EL 2002.

El villarrealense Vicent Usó entró ayer de lleno en el olimpo de los escritores en lengua catalana. Su última novela, Les ales enceses, ha resultado finalista de los premios Sant Jordi de novela, tras La ciutat invisible, del catalán Emili Rosales, que logró el primer premio de esta edición del Sant Jordi.
--¿Qué significa ser finalista del premio Sant Jordi?
--Es una satisfacción importantísima, porque supone el reconocimiento a mi novela y a mi trayectoria profesional pero también es un premio importante en el ámbito promocional, ya que es un referente para conseguir más lectores. Así es que la satisfección es doble, por el reconocimiento y por la promoción que supone.
--Y además del reconocimiento, el premio en metálico...
--Sí, el finalista del Sant Jordi está dotado con 10.000 euros.
--¿Qué encontramos en Les ales enceses, la novela galardonada?
--Es una historia de amor ambientada en el siglo XVII, pero que no pretende ser una recreación de aquella época. Me interesaba enmarcarla en el siglo XVII, porque me permite introducir historias de supersticiones y leyendas.
--¿Se cumple con usted aquello de que nadie es profeta en su tierra?
--La verdad es que no me puedo quejar en ese aspecto. He recibido premios en Castellón y en Vila-real. Y en el 2002 recibí el Premi Octubre. Pero en la Comunidad Valenciana el mercado de la literatura en catalán es muy reducido. En ese aspecto, el Sant Jordi es importante porque me abre las puertas a un mercado más amplio.
--¿Es éste el máximo reconocimiento a su carrera?
--Los premios llegan cuando tienen que llegar, pero sí que es cierto que el Sant Jordi es el premio por excelencia.
--¿Qué le depara el futuro?
--Por el momento, seguir trabajando. Tengo una novela entre manos, pero no puedo hablar porque las novelas nunca son como las habías previsto.

11/12/2004

LITERATURA

Rosales gana el Sant Jordi y el escritor de Vila-real Vicent Usó queda finalista con una historia de amor

«Les ales enceses» es una obra de tono histórico ambientada en el barroco

Europa Press, Barcelona

El escritor y editor Emili Rosales recibió ayer el Premi Sant Jordi de Novela que otorga Òmnium Cultural y la Fundación Enciclopèdia Catalana por la obra La ciutat invisible, que mezcla la historia con la actualidad. Se trata del premio mejor dotado de las letras catalanas -45.000 euros- y se entrega siempre la noche de Santa Llúcia.

La novela de Rosales, quien compagina su actividad literaria con la de editor de las colecciones de autores españoles e iberoamericanos y Ramon Llull en catalán del Grupo Planeta, une la aventura para recuperar el pasado personal de un galerista procedente de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) con un misterio histórico; además tiene como trasfondo una historia de amor inconfesable y el descubrimiento de un cuadro perdido del último maestro de la pintura italiana Giambattista Tiepolo.

El libro lleva del presente al siglo XVIII, cuando el rey Carlos III quiso construir una ciudad como San Petersburgo en el Mediterráneo; el lugar elegido fue la desembocadura del río Ebro, pero aunque el proyecto finalmente no se llevó a cabo, Sant Carles de la Ràpita aún conserva algunos restos de aquel intento.

El escritor de Vila-real Vicent Usó fue distinguido como finalista con la novela Les ales enceses, una historia de amor ubicada en el barroco. El periodista y escritor valenciano ha escrito una obra de ambiente histórico relatada al estilo de un juglar con los grandes clásicos de la literatura universal como trasfondo.

El Premi Mercè Rodoreda de Cuentos se concedió a Vicens Pagès por Com vols que ho sàpiga?, una la recopilación de cuatro series de cuentos y de biografías imaginarias de autores inéditos de todo el mundo que se intercalan entre sí. El poeta Bartolomeu Fiol recibió el Premi Carles Riba por Càbales de call, un libro de poemas «preocupado por el espíritu judío y hace referencia a la deuda que tienen los mallorquines con los judíos, porque cometieron un pecado colectivo al menospreciarlos», afirmó Fiol.

También fueron premiados con el premio Òmnium Cultural, Toni Soler, por el programa radiofónico Minoria absoluta, y Emilio Manzano, por el programa televisivo Saló de lectura. El Premi Joan Maragall sobre Cristianismo y Cultura fue para un ensayo sobre la influencia de Dante en la obra de Maragall escrita por Francesco Ardolino, y el portugués Carlos Monjardino ganó el Premi Memorial Joan B. Cendrós de artículos sobre la nación catalana.

11/12/2004

Badalona, capital literaria per segona Nit

V.G.

Badalona va ser el marc ahir al vespre, per segona vegada en 26 anys, de la gran festa de les lletres catalanes, una Nit de Santa Llúcia eclèctica, animada pel grup Cabo San Roque i un recital de versos a dues veus i l'actuació d'Albert Fibla. El Palau Municipal d'Esports es va omplir amb unes 1.200 persones que van assistir a la 54a edició del lliurament dels premis. No hi va faltar una florida representació de les autoritats polítiques del país, com el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall; el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el cap de l'oposició, Artur Mas. Per primer cop, un membre del PP va participar en la nit literària. La diputada Eva García va seure en una de les taules. L'escriptora mallorquina Carme Riera, guanyadora l'any passat del Sant Jordi, tampoc no va faltar a la cita. Durant la vetllada es va presentar una col·lecció de DVD sobre els guardonats amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, amb la presència d'Antoni Badia i Margarit, que protagonitza una de les trameses

12/12/2004

editorial

Riquesa d'accents per Santa Llúcia

La Nit de Santa Llúcia és un d'aquells esdeveniments culturals que serveixen, any rere any, per prendre la temperatura a la creació literària catalana. En la seva 54a edició, que s'ha celebrat per segona vegada a Badalona, un dels fets més destacats i que va subratllar en el seu discurs el mateix president de la Generalitat, Pasqual Maragall, és que es van poder sentir, al llarg de la vetllada, diversos accents. Tot just quan es qüestiona la unitat de la llengua, el fet que els guanyadors dels diversos guardons procedeixin de diversos punts dels Països Catalans, com ara el finalista del Sant Jordi, Vicent Usó, de València, i el guanyador del Carles Riba, Bartomeu Fiol, de Mallorca, resulta més que simbòlic. Aquest any també s'han notat els esforços dels organitzadors, Òmnium Cultural, per aconseguir una festa més entretinguda i això s'ha aconseguit incorporant actuacions més modernes que han portat, a sobre de l'escenari, l'inclassificable grup Cabo San Roque i un recital poètic a dues veus.

12/12/2004

Entre raviolis i so de circ

V. GAILLARD, Badalona

A ritme d'uns raviolis freds de gambes i alvocats, seguits d'un filet mignon de porcell amb crema de ceps, es va celebrar divendres al vespre una de les nits de Santa Llúcia menys avorrides dels últims anys. La música dels Cabo San Roque, mig de cabaret i mig d'espectacle circense, i els esforços no sempre efectius dels presentadors de la vetllada, els actors Marta Marco i Oriol Genís -tots dos badalonins, evidentment- hi van tenir molt a veure. Sobre l'escenari improvisat del pavelló olímpic de Badalona, van anar desfilant en primer lloc les autoritats locals, com ara l'alcaldessa Maite Arqué, que va fer una mena d'espot publicitari del seu municipi lloant les seves múltiples belleses. Després, en la posada en escena del lliurament dels premis, van anar passant els diferents guanyadors -que tothom ja coneixia abans de seure a taula-. L'actuació del periodista justament badaloní, Toni Soler, mereixedor del premi Òmnium Cultural de Ràdio per Minoria absoluta, va ser una de les més celebrades del públic. «Voldria agrair als polítics, finalment ells són els nostres millors guionistes», va dir. També va fer riure als comensals quan va confessar que el seu programa és «bilingüe català-valencià».

De la seva banda, el Mercè Rodoreda d'aquest any, el figuerenc Vicens Pagès, va entendrir els assistents amb les seves paraules. Pagès va donar les gràcies al seu antic professor perquè l'havia introduït en l'univers de Rodoreda. «Hem vaig passar tot un estiu llegint els seus contes per fer els exercicis», va explicar. Més discret va ser el gran protagonista de la nit, el guanyador del Sant Jordi Emili Rosales. Amb molta calma, es va limitar a donar unes pinzellades sobre la novel·la guanyadora La ciutat invisible i va desitjar que el lector assoleixi la mateixa passió que el va acompanyar mentre l'escrivia.
Un cop la piràmide de xocolata amarga amb guinda salvatge va ser servida, la festa de les lletres catalanes va adquirir un to més reivindicatiu. En el seu discurs, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, va parlar de tres reptes: l'ús, la unitat i el reconeixement exterior de la llengua. Denunciant la impostura de Fresno, també va retre un homenatge al capità de la selecció catalana d'hoquei patins, Ivan Tibau, i li va oferir un estic emmig de forts aplaudiments.
Ja en els cafès i sobretot, en el cava, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, es va dirigir al públic. «Tinc la convicció que la raó vencerà i els anhels del país acabaran convertint-se en realitat per la força del poble», va deixar anar. També va destacar els diferents accents catalans que s'havien sentit al llarg de la nit, i va concloure amb un «Europa esborra les fronteres». L'acte es va acabar amb tothom dempeus i entonant el «Catalunya triomfant...», que va posar la guinda a la 54a Nit de Santa Llúcia. La 54a Nit de Santa Llúcia, divendres, va estar marcada per un ambient animat, en què no van faltar les reivindicacions per la llengua i per la selecció catalana d'hoquei sobre patins. El seu capità, Ivan Tibau, va ser, a part dels guardonats, un dels protagonistes de la vetllada.