10/12/2004
Emili Rosales, Vicent Usó,
Bartomeu Fiol i Vicenç Pagès, guanyadors de la Nit de Santa
Llúcia 2004
Aquest vespre proppassat s'han lliurat al Palau Municipal d'Esports
de Badalona els premis literaris de la Nit de Santa Llúcia,
que convoquen conjuntament Òmnium
Cultural i la Fundació Enciclopèdia
Catalana. El Sant Jordi de novel·la ha estat per l'escriptor
i editor Emili
Rosales i l'obra 'La ciutat invisible', una novel·la que ha
entusiasmat el jurat, segons l'editor Isidor Cònsul, i que situa
dues trames, una a l'actualitat i una altra al segle XVIII. El finalista
d'aquest premi ha estat Vicent Usó i 'Les ales enceses', una novel·la històrica
amb la mar com a protagonista. El Carles Riba de poesia ha estat atorgat
a Bartomeu Fiol i
el poemari 'Càbala del call', que abasta l'espiritualitat jueva.
Un altre dels guardons més prestigiosos és el Mercè
Rodoreda de contes i narracions, i en aquesta edició ha anat a parar
a les mans de Vicenç
Pagès per 'Com vols que ho sàpiga?', una mostra de la
narrativa més contemporània. Durant la vetllada literària
també s'han lliurat altres guardons: el Joan Maragall d'investigació,
atorgat a Francesco Ardolino i l'estudi 'Una literatura entre dogma i heretgia.
Les influències dantesques en l'obra de Joan Maragall'; el Joan
B. Cendrós a Carlos Monjardino, per l'article 'As relaçoes
intra-peninsulares no quadro da Uniao Europeia', publicat per la Fundació
Catalunya-Portugal; l'Òmnium Cultural de ràdio, per a Toni
Soler i el programa 'Minoria absoluta' (Rac1) i l'Òmnium Cultural
de televisió per 'Saló de lectura' (BTV), i el Joan Profitós,
que ha quedat desert. El Folch i Torres de novel·les per a nois i
noies i el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ja es
van lliurar el 28 de novembre passat. Mercè Anguera (amb 'La
història d'en Robert') i Montserrat Galícia (amb 'El darrer
manuscrit') van ser les guanyadores.
|
|

11/12/2004
Vicent Usó, finalista
Els 10.000 euros amb què es
dota la novel·la finalista del Sant Jordi se'ls ha emportat Vicent
Usó (Vila-real, Plana Baixa, 1963) per l'obra Les ales enceses. Ambientada al Barroc,
la novel·la explica la vida d'un petit poble mariner que es veu
alterat per l'arribada d'una caravana de còmics que trenca el fràgil
equilibri de la comunitat. "És una història d'amor on he
incorporat un element: la presència de la mar com a personatge que
interfereix en la relació dels personatges principals", va explicar
ahir Usó. La novel·la vessa voluptuositat, tant pel que diu
com per la manera com ho diu.
|
|
11/12/2004
EL RETRATO/NÚRIA VARGAS
Des d´aquella
quasi remota Cançó de la terra estimada,
la carrera de l´escriptor Vicent Usó
(Vila-real, 1963) ha dibuixat una trajectòria imparable. Ahir, lluny
de detindre´s, l´autor de L´herència
del vent del sud o la llorejada Crònica de la devastació
(premi Andròmina 2002, dins dels XXXI Premis Octubre) va rebre el
reconeixement "per excel·lència" que pot arribar a les mans
d´un escriptor en llengua catalana: la seua novella Les ales enceses va ser tria- da finalista
del premi Sant Jordi 2004.
Modest encara
que realista, Usó, autor de nou novel·les -quasi totes
guardonades-, incontables contes i col·la borador asidu de
Mediterráneo, entre altres mitjans de comunicació,
mostrava ahir la seua satisfacció pel nou reconeixement al seu
treball. Era la satisfacció serena i continguda pròpia d´aquells
que, com ell, obrin els bra§os a tot allò que signifique reconeixement
i promoció, sense oblidar que les seues històries són
molt més que trofeus a l´aparador de casa. La quinzena de
premis aconseguits --en només 14 anys-- en les seues múltiples
facetes literàries li han assaonat en estos combats.
|
11/12/2004
ENTREVISTA/NÚRIA VARGAS
Vicent Usó/ESCRITOR, FINALISTA EN EL PREMIO
SANT JORDI:
"El
Sant Jordi es el premio por excelencia"
NACIMIENTO:
VILA-REAL, 1963.
TRAYECTORIA: DESDE
´LA CANÇÓ DE LA TERRA ESTIMADA´,
EN 1992, HA PUBLICADO OCHO NOVELAS, ADEMÁS DE CUENTOS Y COLABORACIONES
EN MEDIOS.
PREMIOS:
DE ENTRE LOS MUCHOS PREMIOS RECIBIDOS, DESTACA EL PREMI OCTUBRE EN EL
2002.
El villarrealense
Vicent Usó entró ayer de lleno
en el olimpo de los escritores en lengua catalana. Su última novela,
Les ales enceses, ha resultado
finalista de los premios Sant Jordi de novela, tras La ciutat invisible,
del catalán Emili Rosales, que logró el primer premio de
esta edición del Sant Jordi.
--¿Qué
significa ser finalista del premio Sant Jordi?
--Es una satisfacción
importantísima, porque supone el reconocimiento a mi novela y a
mi trayectoria profesional pero también es un premio importante en
el ámbito promocional, ya que es un referente para conseguir más
lectores. Así es que la satisfección es doble, por el reconocimiento
y por la promoción que supone.
--Y además
del reconocimiento, el premio en metálico...
--Sí,
el finalista del Sant Jordi está dotado con 10.000 euros.
--¿Qué
encontramos en Les ales enceses, la novela galardonada?
--Es una historia
de amor ambientada en el siglo XVII, pero que no pretende ser una recreación
de aquella época. Me interesaba enmarcarla en el siglo XVII, porque
me permite introducir historias de supersticiones y leyendas.
--¿Se cumple
con usted aquello de que nadie es profeta en su tierra?
--La verdad
es que no me puedo quejar en ese aspecto. He recibido premios en Castellón
y en Vila-real. Y en el 2002 recibí el Premi Octubre. Pero en la
Comunidad Valenciana el mercado de la literatura en catalán es muy
reducido. En ese aspecto, el Sant Jordi es importante porque me abre las
puertas a un mercado más amplio.
--¿Es éste
el máximo reconocimiento a su carrera?
--Los premios
llegan cuando tienen que llegar, pero sí que es cierto que el Sant
Jordi es el premio por excelencia.
--¿Qué
le depara el futuro?
--Por el momento,
seguir trabajando. Tengo una novela entre manos, pero no puedo hablar porque
las novelas nunca son como las habías previsto.
|
|
11/12/2004
Rosales
gana el Sant Jordi y el escritor de Vila-real Vicent Usó queda finalista
con una historia de amor
«Les ales enceses»
es una obra de tono histórico ambientada en el barroco
Europa Press, Barcelona
El escritor y editor Emili Rosales recibió ayer el Premi Sant
Jordi de Novela que otorga Òmnium Cultural y la Fundación
Enciclopèdia Catalana por la obra La ciutat invisible, que mezcla
la historia con la actualidad. Se trata del premio mejor dotado de las
letras catalanas -45.000 euros- y se entrega siempre la noche de Santa
Llúcia.
La novela de Rosales, quien compagina su actividad literaria con la de
editor de las colecciones de autores españoles e iberoamericanos
y Ramon Llull en catalán del Grupo Planeta, une la aventura para
recuperar el pasado personal de un galerista procedente de Sant Carles
de la Ràpita (Tarragona) con un misterio histórico; además
tiene como trasfondo una historia de amor inconfesable y el descubrimiento
de un cuadro perdido del último maestro de la pintura italiana Giambattista
Tiepolo.
El libro lleva del presente al siglo XVIII, cuando el rey Carlos III
quiso construir una ciudad como San Petersburgo en el Mediterráneo;
el lugar elegido fue la desembocadura del río Ebro, pero aunque
el proyecto finalmente no se llevó a cabo, Sant Carles de la Ràpita
aún conserva algunos restos de aquel intento.
El escritor de Vila-real Vicent Usó fue distinguido como finalista
con la novela Les ales enceses, una historia de amor ubicada en el barroco.
El periodista y escritor valenciano ha escrito una obra de ambiente histórico
relatada al estilo de un juglar con los grandes clásicos de la
literatura universal como trasfondo.
El Premi Mercè Rodoreda de Cuentos se concedió a Vicens
Pagès por Com vols que ho sàpiga?, una la recopilación
de cuatro series de cuentos y de biografías imaginarias de autores
inéditos de todo el mundo que se intercalan entre sí. El poeta
Bartolomeu Fiol recibió el Premi Carles Riba por Càbales
de call, un libro de poemas «preocupado por el espíritu judío
y hace referencia a la deuda que tienen los mallorquines con los judíos,
porque cometieron un pecado colectivo al menospreciarlos», afirmó
Fiol.
También fueron premiados con el premio Òmnium Cultural,
Toni Soler, por el programa radiofónico Minoria absoluta, y Emilio
Manzano, por el programa televisivo Saló de lectura. El Premi Joan
Maragall sobre Cristianismo y Cultura fue para un ensayo sobre la influencia
de Dante en la obra de Maragall escrita por Francesco Ardolino, y el portugués
Carlos Monjardino ganó el Premi Memorial Joan B. Cendrós
de artículos sobre la nación catalana.
|
|
11/12/2004
Badalona, capital literaria per segona Nit
V.G.
Badalona va ser el marc ahir al
vespre, per segona vegada en 26 anys, de la gran festa de les lletres
catalanes, una Nit de Santa Llúcia eclèctica, animada pel
grup Cabo San Roque i un recital de versos a dues veus i l'actuació
d'Albert Fibla. El Palau Municipal d'Esports es va omplir amb unes 1.200
persones que van assistir a la 54a edició del lliurament dels premis.
No hi va faltar una florida representació de les autoritats polítiques
del país, com el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual
Maragall; el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i el
cap de l'oposició, Artur Mas. Per primer cop, un membre del PP
va participar en la nit literària. La diputada Eva García
va seure en una de les taules. L'escriptora mallorquina Carme Riera, guanyadora
l'any passat del Sant Jordi, tampoc no va faltar a la cita. Durant la vetllada
es va presentar una col·lecció de DVD sobre els guardonats
amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, amb la presència d'Antoni
Badia i Margarit, que protagonitza una de les trameses
|
|
12/12/2004
editorial
Riquesa
d'accents per Santa Llúcia
La Nit
de Santa Llúcia és un d'aquells esdeveniments culturals que
serveixen, any rere any, per prendre la temperatura a la creació
literària catalana. En la seva 54a edició, que s'ha celebrat
per segona vegada a Badalona, un dels fets més destacats i que
va subratllar en el seu discurs el mateix president de la Generalitat,
Pasqual Maragall, és que es van poder sentir, al llarg de la vetllada,
diversos accents. Tot just quan es qüestiona la unitat de la llengua,
el fet que els guanyadors dels diversos guardons procedeixin de diversos
punts dels Països Catalans, com ara el finalista del Sant Jordi, Vicent
Usó, de València, i el guanyador del Carles Riba, Bartomeu
Fiol, de Mallorca, resulta més que simbòlic. Aquest any també
s'han notat els esforços dels organitzadors, Òmnium Cultural,
per aconseguir una festa més entretinguda i això s'ha aconseguit
incorporant actuacions més modernes que han portat, a sobre de l'escenari,
l'inclassificable grup Cabo San Roque i un recital poètic a dues veus.
|
12/12/2004
Entre raviolis i so de circ
V. GAILLARD, Badalona
A ritme d'uns raviolis freds de gambes
i alvocats, seguits d'un filet mignon de porcell amb crema de ceps, es
va celebrar divendres al vespre una de les nits de Santa Llúcia
menys avorrides dels últims anys. La música dels Cabo San
Roque, mig de cabaret i mig d'espectacle circense, i els esforços
no sempre efectius dels presentadors de la vetllada, els actors Marta Marco
i Oriol Genís -tots dos badalonins, evidentment- hi van tenir molt
a veure. Sobre l'escenari improvisat del pavelló olímpic de
Badalona, van anar desfilant en primer lloc les autoritats locals, com ara
l'alcaldessa Maite Arqué, que va fer una mena d'espot publicitari
del seu municipi lloant les seves múltiples belleses. Després,
en la posada en escena del lliurament dels premis, van anar passant els diferents
guanyadors -que tothom ja coneixia abans de seure a taula-. L'actuació
del periodista justament badaloní, Toni Soler, mereixedor del premi
Òmnium Cultural de Ràdio per Minoria absoluta, va ser una
de les més celebrades del públic. «Voldria agrair als
polítics, finalment ells són els nostres millors guionistes»,
va dir. També va fer riure als comensals quan va confessar que el seu
programa és «bilingüe català-valencià».
De la seva banda, el Mercè
Rodoreda d'aquest any, el figuerenc Vicens Pagès, va entendrir els
assistents amb les seves paraules. Pagès va donar les gràcies
al seu antic professor perquè l'havia introduït en l'univers
de Rodoreda. «Hem vaig passar tot un estiu llegint els seus contes
per fer els exercicis», va explicar. Més discret va ser el
gran protagonista de la nit, el guanyador del Sant Jordi Emili Rosales. Amb
molta calma, es va limitar a donar unes pinzellades sobre la novel·la
guanyadora La ciutat invisible i va desitjar que el lector assoleixi la mateixa
passió que el va acompanyar mentre l'escrivia.
Un cop la piràmide
de xocolata amarga amb guinda salvatge va ser servida, la festa de les
lletres catalanes va adquirir un to més reivindicatiu. En el seu discurs, el president d'Òmnium
Cultural, Jordi Porta, va parlar de tres reptes: l'ús, la unitat
i el reconeixement exterior de la llengua. Denunciant la impostura de Fresno,
també va retre un homenatge al capità de la selecció
catalana d'hoquei patins, Ivan Tibau, i li va oferir un estic emmig de
forts aplaudiments.
Ja en els cafès i
sobretot, en el cava, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall,
es va dirigir al públic. «Tinc la convicció que la raó
vencerà i els anhels del país acabaran convertint-se en
realitat per la força del poble», va deixar anar. També
va destacar els diferents accents catalans que s'havien sentit al llarg
de la nit, i va concloure amb un «Europa esborra les fronteres».
L'acte es va acabar amb tothom dempeus i entonant el «Catalunya triomfant...»,
que va posar la guinda a la 54a Nit de Santa Llúcia. La 54a Nit de
Santa Llúcia, divendres, va estar marcada per un ambient animat,
en què no van faltar les reivindicacions per la llengua i per la selecció
catalana d'hoquei sobre patins. El seu capità, Ivan Tibau, va ser,
a part dels guardonats, un dels protagonistes de la vetllada.
|
|