.

La mirada de NicodemusTan oberta com sempreMaig era un mes sense plujaLa taverna del Cau de la LlunaL'herència del vent del sudLa memòria del ventCrònica de la devastacióLes ales encesesEls inconvenients de la felicitat
capçañera
[E-CONTACTAR]
[CASTELLANO]
[ENGLISH]
Mediterráneo

8/4/2005

El llibre 'Les ales enceses', que es mou entre realitat i ficció, va ser finalista del premi Sant Jordi

Vicent Usó novel·la una història d'amor extrem
Avui, Barcelona, 8/4/2005

Montse Frisach
BARCELONA

Una història d'amor extrem contra tot i contra tothom". Així defineix l'escriptor Vicent Usó la seva novel·la 'Les ales enceses', finalista del premi Sant Jordi 2004.

Les ales enceses (Proa) és una novel·la que es mou entre la realitat i la ficció, amb un to rondallístic. Ambientada en un petit poble a la vora del mar del segle XVII, l'obra explica la història d'amor foll entre el pescador Abdó i una dona misteriosa, Enna, que arriba al llogarret amb una colla de còmics. "És un amor que té lloc en un territori no gaire convencional i enmig de la lluita entre l'ortodòxia religiosa i social i un món alternatiu de màgia, bruixeria i medicina natural. Són dos mons contraposats i la història d'amor entre Abdó i Enna es veurà afectada per la lluita entre aquests dos poders", explica Usó.

A Les ales enceses els personatges se situen a una banda o a l'altra d'aquests dos territoris. "Els còmics, al capdavant dels quals hi ha un gitano albí amb poders de clarividència, pertanyen al món alternatiu, mentre que part del poble i sobretot el prior del monestir del poble representen l'ortodòxia".

Aquesta és la sisena novel·la de Vicent Usó (Vila-real, 1963), però segons Isidor Cònsul, l'editor de Proa, es tracta de l'obra "en què aquest escriptor fa el salt a la maduresa, malgrat que ja era un autor d'ofici". L'anterior novel·la d'Usó, Crònica de la devastació (premi Andròmina 2002), era una crònica contemporània contra la guerra, "molt ancorada en la realitat immediata".
Potser per això l'autor va tenir la necessitat de canviar radicalment de registre amb una "història molt literària", d'estil ric i abarrocat i amb un registre pròxim a la rondalla. Així, Les ales enceses té un narrador que és un explicador d'històries que sembla dirigir-se a un auditori situat davant seu. El to oral de la novel·la, doncs, és evident, però "buscant la bellesa formal, sense trair la fluïdesa de l'oralitat".

Realisme màgic

La presència d'elements fantàstics i mítics en la novel·la fa pensar en el realisme màgic, a l'estil de Gabriel García Márquez, i així ho admet l'autor, malgrat no ser amic de les etiquetes. "Hi ha alguns elements de realisme màgic, però la novel·la és moltes més coses i també té moltes altres referències com Vint mil llegües de viatge submarí, de Jules Verne", assegura. I és que el mar té una presència importantíssima a Les ales enceses fins al punt que és "un personatge més".

Llicenciat en història contemporània, Vicent Usó compagina la literatura -"cada dia escric a la vesprada"- amb la feina de funcionari de la Generalitat. La mirada de Nicodemus va ser la seva primera novel·la, publicada l'any 1995, i després van venir Tan oberta com sempre (1995), La taverna del Cau de la Lluna (2001), L'herència del vent del sud (2002) i Crònica de la devastació (2002).


7/4/2005

Vicent Usó: He fet una novel·la d'amor extrem, contra tot i contra tots

Publica "Les ales enceses", finalista del premi Sant Jordi

Vicent Usó (Vila-real, 1963), finalista del premi Sant Jordi 2004 amb ‘Les ales enceses’ (Proa), ha presentat l’obra. L’editor, Isidor Cònsul, ha destacat que ‘és una novel·la molt singular. Refà una tradició molt noble que té com a escriptor més notori Gabriel García Márquez i el seu ‘Cien años de soledad’. Perquè juga a la barreja entre fantasia i realitat. Usó fa una immersió en el món dels mites i dels rondallistes. I és que aquesta novel·la és com una rondalla’.

Vicent Usó ha explicat l’origen de l’obra: ‘L’anterior novel·la, 'Crònica de la devastació’ (ed. Tres i Quatre, 2002) explicava els horrors de la guerra, per tant, parlava d’una realitat immediata i suposava una implicació personal molt important. Per això, després d’aquella experiència necessitava fer una novel·la que em provoqués més experiència literària i menys encarada amb la realitat. Així vaig decidir prendre el to de rondalla, perquè explicar històries està en els origens de la literatura. A més, també tenia ganes d’explicar una història d’amor extrem, que anés contra tot i contra tots. No volia ubicar la narració en un territori convencional, per això vaig decidir crear un territori boirós on s’enfrontessin dues forces, la màgia per una banda i l’ortodòxia per l’altra’.
‘Les ales enceses’ (títol que fa referència al mite d’Ícar) passa al segle XVII en un petit poble mariner, on hi arriba una colla de còmics. Enmig d’aquesta novetat, es produeix un enamorament d’aires èpics entre un pescador i una noia misteriosa del grup d’estrangers.

Segons Isidor Cònsul: ‘Usó comença a ser un home d’ofici dins la literatura catalana. I amb aquesta obra crec que fa el salt cap a la maduresa literària’. De fet, l’escriptor ha publicat fins ara vuit llibres i ha rebut nou premis. Cònsul també destaca la saviesa narrativa, ‘una manera de dir que renova el gènere. I no és una novel·la històrica, en tot cas és una falsa novel·la històrica’.

Mediterráneo

7/4/2005

CULTURA

Vicent Usó explica a 'Les ales enceses' una història d'amor extrem a ritme de rondalla
07/04/2005 14:05
BARCELONA, 7 (EUROPA PRESS)

L'escriptor Vicent Usó explica a 'Les ales enceses' (Proa) una història d'"amor extrem" a ritme de rondalla entre un jove d'un poble mariner del segle XVII i un integrant d'una companyia de còmics.

'Les ales enceses', finalista del Premi Sant Jordi 2004, mostra com aquesta relació envoltada d'elements màgics i mitològics suposa un enfrontament entre l'"ortodòxia" que regeix el poble i la "màgia" que aporta aquesta companyia còmica.

Usó (Vila-real, 1963) ha explicat avui que la rondalla és "el plaer d'escoltar i explicar" històries i que a 'Les ales enceses' ha pretès que hi hagués una "bellesa formal" sense contradir la "fluïdesa del llenguatge".

L'escriptor ha dit que va situar l'acció al segle XVII per "distanciar-se" en el temps i buscar un espai "propici" per a la història que està envoltada d'elements de màgia, llegenda, mitologia i herborística fora de la tradició.

Vicent Usó ha assegurat que s'ha deixat portar per la fantasia en aquesta novel·la després de la cruesa que residia a 'Crònica de la devastació', la seva anterior obra. "Necessitava una novel·la més literària", ha dit.

L'autor ha eludit etiquetar la novel·la dins de la novel·la històrica ja que té "elements" de diversos gèneres i, en ocasions, les etiquetes poden tornar-se "en contra" de les pròpies obres.