Barcelona,
2009, Editorial Proa, col·lecció "A tot vent", núm. 511. Finalista del Premi Sant Jordi
de Novel·la 2008
Tadeusz,
un violinista polonès que es guanya la vida com a músic
ambulant, fa dies que ha perdut la vivacitat amb què tocava. El
futur prometedor que li havien augurat de jove es va estroncar fa
temps, però, decidit a guanyar-lo de nou, va confiar en les
promeses d’un desconegut. L’abandó del seu
país i de la seva estimada representa, de fet, un pols
dramàtic entre dues històries d’amor apassionades i
apassionants: envers una dona i envers la música. Com a
rerefons, El músic del bulevard Rossini narra la crònica
del món de les màfies que s’enriqueixen amb el
tràfic de persones, i el de les persones que han de sobreviure
lluny de casa, en països estranys, sense saber ben bé per
què hi han anat a raure. L’enyorança, la manca
d’escrúpols i l’egoisme es mesclen en una trama en
què el narrador interpel·la el lector amb la voluntat
explícita de fer-lo còmplice de la sort de Tadeusz.
"La
tensió argumental pivota entre dos pols que, per diferents
circumstàncies, al protagonista se li revelen incompatibles: l’amor
per una dona i l’amor per la música. Això em permet parlar del
preu que cal pagar, de vegades, per fer realitat els somnis i
plantejar-me si realment no apuntem molt lluny sense donar-nos
compte que l’objectiu real, el més satisfactori, en realitat el
tenim bastant més a prop. O que convé més anar a poc a poc que
voler córrer massa".
Vicent Usó
a Cristina Garcia
Punxa ací per seguir els apunts que, sobre "El músic del
bulevard Rossini", l'autor escriu al seu bloc, El rastre de
Clarisse.
"...algunes
escenes de la trama són descrites amb especial
interés i fruïció pel narrador: les escenes del bar de poble
del qual és client Tadeusz,
o el viatge que, des de Bucarest, l’ha de portar a la Vila, o
les escenes que succeeixen
a la mort del pare que protagonitza Gretkowska, una veïna de la
família, o,
molt especialment, l’escena que es produeix a la sortida del
concert que alguns antics
companys de conservatori de Tadeusz fan a la Vila. Algunes d’aquestes
escenes són
certament memorables".
"L’obra fa circular
elements de molta actualitat social (a més de ser d’una humanitat
palpitant) i té l’ingredient
seductor d'escenificar un món molt pròxim. En algun
moment, sembla que
els personatges de l’obra te’ls pugues trobar en eixir al
carrer, en
qualsevol bar o en la cantonada més pròxima".
Enric
Balaguer, Triticària
"També és
interessant l'estructura de la narració, amb salts en el temps i
petites derivacions,
que fan que el lector haja de filar també. Però no hi ha trampes.
Tot és nítid
i pertinent, sense material de rebuig, sense fulls o trames
innecessàries. Tot condueix
de forma metòdica als darrers paràgrafs".
Xavier
Aliaga, Sota la
creueta
"Tots
els elements que integren la novel·la estan treballats, diria que
dosificats, i carregats de sensibilitat, realisme i un saber fer
que, doten al conjunt d’uns excel·lents resultats".
"Els llibres que
de veritat ens deixen marcats són aquells on els personatges ens són
molt pròxims, on arribem a interessar-nos per la seua sort com si es
tractara de persones reals. És per això que intente sempre que els meus
personatges tinguen vida, que no siguen arquetips de cartó pedra, sinó
que siguen un reflex fiable del que ens passa a les persones".
"La
tensió argumental pivota entre dos pols que, per diferents
circumstàncies, al protagonista se li revelen incompatibles: l’amor
per una dona i l’amor per la música. Això em permet parlar del
preu que cal pagar, de vegades, per fer realitat els somnis i
plantejar-me si realment no apuntem molt lluny sense donar-nos
compte que l’objectiu real, el més satisfactori, en realitat el
tenim bastant més a prop. O que convé més anar a poc a poc que
voler córrer massa".