El músic del bulevard Rossini

Barcelona, 2009, Editorial Proa, col·lecció "A tot vent", núm. 511. Finalista del Premi Sant Jordi de Novel·la 2008

 

Tadeusz, un violinista polonès que es guanya la vida com a músic ambulant, fa dies que ha perdut la vivacitat amb què tocava. El futur prometedor que li havien augurat de jove es va estroncar fa temps, però, decidit a guanyar-lo de nou, va confiar en les promeses d’un desconegut. L’abandó del seu país i de la seva estimada representa, de fet, un pols dramàtic entre dues històries d’amor apassionades i apassionants: envers una dona i envers la música. Com a rerefons, El músic del bulevard Rossini narra la crònica del món de les màfies que s’enriqueixen amb el tràfic de persones, i el de les persones que han de sobreviure lluny de casa, en països estranys, sense saber ben bé per què hi han anat a raure. L’enyorança, la manca d’escrúpols i l’egoisme es mesclen en una trama en què el narrador interpel·la el lector amb la voluntat explícita de fer-lo còmplice de la sort de Tadeusz.

Vols llegir-ne un fragment?

"La tensió argumental pivota entre dos pols que, per diferents circumstàncies, al protagonista se li revelen incompatibles: l’amor per una dona i l’amor per la música. Això em permet parlar del preu que cal pagar, de vegades, per fer realitat els somnis i plantejar-me si realment no apuntem molt lluny sense donar-nos compte que l’objectiu real, el més satisfactori, en realitat el tenim bastant més a prop. O que convé més anar a poc a poc que voler córrer massa".

Vicent Usó a Cristina Garcia

Punxa ací per seguir els apunts que, sobre "El músic del bulevard Rossini", l'autor escriu al seu bloc, El rastre de Clarisse. D'altres blocs també en parlen: A l'ombra del prat ,ho fa ací i ací, Salms, La Tramuntana, Més content que un gínjol, El bloc d'Esperança Camps, El racó de la solsida.  

També disponible en versió digital.

EL MÚSIC DEL BULEVARD ROSSINI A LA TV

 

 

 

 

 

N'HAN PARLAT

"...algunes escenes de la trama són descrites amb especial interés i fruïció pel narrador: les escenes del bar de poble del qual és client Tadeusz, o el viatge que, des de Bucarest, l’ha de portar a la Vila, o les escenes que succeeixen a la mort del pare que protagonitza Gretkowska, una veïna de la família, o, molt especialment, l’escena que es produeix a la sortida del concert que alguns antics companys de conservatori de Tadeusz fan a la Vila. Algunes d’aquestes escenes són certament memorables".

Ramón Pla, El Temps

Joan Garí, Ofici de lector, 14 de març de 2009

Melcior Comes, Presència, El Punt, 27 de març de 2009

Manel Alonso, Els papers de Can Perla, 14 d'abril de2009

Francesc Calafat, Quadern, El País, 14 de maig de 2009

Emili Morant, Caràcters, juny de 2009

Antoni Gómez, Postdata, Levante, 3 de juliol de 2009

Xavier Aliaga, Sota la creueta, 15 de juliol de 2009

Vicent Sanz, Triticària, 9 de setembre de 2009

Ramon Pla, El Temps, 15 de setembre de 2009

Enric Balaguer, A tall d'invocació, 10 de novembre de 2009

Jesús Bernat, El Badallet, maig de 2010 llegint

Álícia, Llegit, 2 d'agost de 2010

Jesús Tibau, Tens un racó a dalt del món, 13 de març d 2011.

Quadern de Mots, 4 d'octubre de 2011.

"L’obra fa circular elements de molta actualitat social (a més de ser d’una humanitat palpitant) i té l’ingredient seductor d'escenificar un món molt pròxim. En algun moment, sembla que els personatges de l’obra te’ls pugues trobar en eixir al carrer, en qualsevol bar o en la cantonada més pròxima".

Enric Balaguer, Triticària

"També és interessant l'estructura de la narració, amb salts en el temps i petites derivacions, que fan que el lector haja de filar també. Però no hi ha trampes. Tot és nítid i pertinent, sense material de rebuig, sense fulls o trames innecessàries. Tot condueix de forma metòdica als darrers paràgrafs".

Xavier Aliaga, Sota la creueta

"Tots els elements que integren la novel·la estan treballats, diria que dosificats, i carregats de sensibilitat, realisme i un saber fer que, doten al conjunt d’uns excel·lents resultats".

Quadern de mots

ENTREVISTES

Cristina Garcia, Cuadernos, Mediterráneo, 15 de març de 2009

Llucia Ramis, Omnium, primavera de 2009

Ana Artero, La Vila, tardor de 2009

"Els llibres que de veritat ens deixen marcats són aquells on els personatges ens són molt pròxims, on arribem a interessar-nos per la seua sort com si es tractara de persones reals. És per això que intente sempre que els meus personatges tinguen vida, que no siguen arquetips de cartó pedra, sinó que siguen un reflex fiable del que ens passa a les persones".

Vicent Usó a Ana Artero

Tornar a la pàgina principal