Les ales enceses

Barcelona, 2005, Editorial Proa, col·lecció "A tot vent", núm. 428. Finalista del Premi Sant Jordi de Novel·la 2004

"Les ales enceses" arranca una nit de tempesta en què la mar sembla voler endur-se un petit poble mariner. Malgrat la pluja i el vent, malgrat la fúria de la mar, una colla de pescadors, encapçalats per Abdó, decideix igualment dur a terme la tradicional cursa en honor a Sant Gervasi, mitjançant la qual es determina qui obtindrà el dret a pescar en el principal calador de la mar pròxima. La celebració de la prova deslliura la ira de dom Odònius, el prior del convent, que l'havia prohibida. I també el rancor de Duna, l'amant despitada per Abdó. El fràgil equilibri que observa la comunitat es veurà aleshores trasbalsat per l'arribada al poble una colla de còmics, entre els quals viatgen forçuts, prostitutes, faquirs, il·lusionistes, comerciants i, al capdavant de tots, un gitano albí -Àngius- a qui se li atribueixen, entre altres, poders de màgia i clarividència. Amb ells viatgen també dues dones. Una vella endivinadora que mai no ha encertat res, però que, en veure Abdó tindrà una visió apocalíptica, i una jove -Enna- de mirada lluent i irresistible que captivarà la voluntat d'Abdó. Però al pescador no li resultarà senzill obtenir l'amor d'Enna, qui guarda una estranya fidelitat a la mar, fruit d'un antic pacte. Per guanyar-lo, Abdó haurà de reptar la mar en un duel a tota ultrança.

Vols llegir-ne un fragment?

“Les ales enceses” naix, d’entrada, de la voluntat d’escriure una història d’amor. Però en el seu procés de gestació interfereixen decisivament dos factors: la voluntat de retre un homenatge a la mar i l’audició d’una cançó -“Maria Solinha”- que conta la història d’una dona asturiana que perd l’home en la mar i es guanya la vida oferint remeis fins que és acusada de bruixeria. De la combinació d’aquests dos elements naix l’estructura bàsica de l’obra, a la qual s’unirà la necessitat d’explicar-la oralment, que m’ha obligat a treballar un llenguatge capaç d’anar seduint el lector a poc a poc".

Vicent Usó a Antonio Arbeloa

Baixa't el mapa de situació de la novel·la.

La roda de premsa de presentació de l'obra a l'Avui, a Vilaweb

N'HAN PARLAT

"Feia temps que enyorava una novel·la amb el tall, l’entramat i l’originalitat ficcional com la de “Les ales enceses”. Dit sense embuts: amb aquesta excel·lent novel·la l’autor vila-realenc no sols va quedar finalista del premi Sant Jordi 2004 sinó que ha arribat al cim de la qualitat i l’excel·lència literària".

Manel Garcia Grau

Ponç Puigdevall, Quadern, El País (Barcelona), 7 d'abril de 2005

Maite Insa, Quadern, El País (València), 7 d'abril de 2005

Juli Capilla, Postdata, Levante, 8 d'abril de 2005

Manel Garcia Grau, De domingo, Heraldo de Castellón, 24 d'abril de 2005

Anna Tomàs, Avui, 23 d'abril de 2005

Josep Manuel San Abdon, Saó, abril de 2005

Alexandre Navarro, Caràcters, octubre de 2005

"Amb un estil d’una pulcritud i una bellesa admirables, i amb un domini de la llengua radical i absolut, Vicent Usó ha bastit una novel·la en què el simbolisme, la màgia, el misteri i l’enigma, el misticisme i la fantasia, són els veritables ressorts d’una història en què l’acció, tot i no ser absent del tot, és secundària. Una història contada a través d’un narrador omniscient que es fa present com més va més clarament al llarg d’una bella, màgica i apassionant història d’amor".

Juli Capilla

ENTREVISTES

Antonio Arbeloa, Cuadernos, Mediterráneo, 19 de desembre de 2004

Lluís Bonada, El Temps, 26 d'abril de 2005

"Tota novel·la és un joc d'equilibris i, efectivament, un dels equilibris que tenia el risc de trencar era el de contar una historia pel plaer de ser explicada i pel plaer de ser escoltada, que fos un llenguatge oral i, al mateix temps, bell en si mateix. Que el llenguatge fos capaç de crear una atmosfera de seducció, que fos molt ric i que no deixara de ser oral".

Vicent Usó a Lluís Bonada

Tornar a la pàgina principal