
|
Les ales enceses
|
Barcelona, 2005, Editorial Proa, col·lecció
"A tot vent", núm. 428. Finalista del Premi Sant Jordi
de Novel·la 2004
|
|
"Les ales enceses"
arranca una nit de tempesta en què la mar sembla voler endur-se
un petit poble mariner. Malgrat la pluja i el vent, malgrat la fúria
de la mar, una colla de pescadors, encapçalats per Abdó,
decideix igualment dur a terme la tradicional cursa en honor a Sant
Gervasi, mitjançant la qual es determina qui obtindrà
el dret a pescar en el principal calador de la mar pròxima. La celebració
de la prova deslliura la ira de dom Odònius, el prior del
convent, que l'havia prohibida. I també el rancor de Duna,
l'amant despitada per Abdó.
El fràgil equilibri que observa la comunitat es veurà
aleshores trasbalsat per l'arribada al poble una colla de còmics, entre
els quals viatgen forçuts, prostitutes, faquirs, il·lusionistes,
comerciants i, al capdavant de tots, un gitano albí -Àngius- a qui se li atribueixen,
entre altres, poders de màgia i
clarividència. Amb ells viatgen també dues dones. Una
vella endivinadora que mai no ha encertat res, però
que, en veure Abdó tindrà una visió apocalíptica,
i una jove -Enna- de mirada lluent i irresistible que captivarà
la voluntat d'Abdó. Però al pescador no li resultarà
senzill obtenir l'amor d'Enna, qui guarda una estranya fidelitat a la
mar, fruit d'un antic pacte. Per guanyar-lo, Abdó haurà
de reptar la mar en un duel a tota ultrança.
|
“Les
ales enceses” naix, d’entrada, de la voluntat d’escriure
una història d’amor. Però
en el seu procés de gestació interfereixen decisivament
dos factors: la voluntat de
retre un homenatge a la mar i l’audició d’una cançó
-“Maria
Solinha”- que conta la història d’una
dona asturiana que perd l’home en la mar i es guanya la
vida oferint remeis fins que
és acusada de bruixeria. De la combinació d’aquests
dos elements naix l’estructura
bàsica de l’obra, a la qual s’unirà la necessitat d’explicar-la
oralment, que
m’ha obligat a treballar un llenguatge capaç d’anar
seduint el lector a poc a poc".
Vicent Usó a
Antonio Arbeloa |
|
Baixa't el
mapa de situació de la novel·la.
|
La roda de premsa de presentació
de l'obra a l'Avui, a
Vilaweb |
|
N'HAN PARLAT
|
"Feia temps que enyorava una novel·la amb el
tall, l’entramat i l’originalitat ficcional com la de “Les
ales enceses”. Dit sense
embuts: amb aquesta excel·lent novel·la l’autor vila-realenc
no sols va quedar finalista del premi Sant Jordi 2004 sinó que
ha arribat al cim de la qualitat i l’excel·lència
literària".
Manel Garcia
Grau
|
Ponç
Puigdevall, Quadern, El País (Barcelona), 7 d'abril de 2005
Maite
Insa, Quadern, El País (València), 7 d'abril de 2005
Juli
Capilla, Postdata, Levante, 8 d'abril de 2005
Manel
Garcia Grau, De domingo, Heraldo de Castellón, 24 d'abril de 2005
Anna
Tomàs, Avui, 23 d'abril de 2005
Josep
Manuel San Abdon, Saó, abril de 2005
Alexandre
Navarro, Caràcters, octubre de 2005
|
"Amb un
estil d’una pulcritud i una bellesa admirables, i amb un domini
de la llengua radical i absolut, Vicent Usó ha bastit una
novel·la en què el simbolisme, la màgia, el misteri i l’enigma,
el misticisme i la fantasia, són els veritables ressorts d’una
història en què l’acció, tot i no ser absent del tot, és
secundària. Una història contada a través d’un narrador
omniscient que es fa present com més va més clarament al llarg d’una
bella, màgica i apassionant història d’amor".
Juli Capilla
|
|
ENTREVISTES |
Antonio
Arbeloa, Cuadernos, Mediterráneo, 19 de desembre de 2004
Lluís
Bonada, El Temps, 26 d'abril de 2005
|
"Tota
novel·la és un joc d'equilibris i, efectivament, un dels
equilibris que tenia el risc de trencar era el de contar una
historia pel plaer de ser explicada i pel plaer de ser
escoltada, que fos un llenguatge oral i, al mateix temps, bell
en si mateix. Que el llenguatge fos capaç de crear una
atmosfera de seducció, que fos molt ric i que no deixara de ser
oral".
Vicent Usó a Lluís
Bonada |
|
Tornar
a la pàgina principal |