La taverna del Cau de la Lluna

València, 2001; Tàndem Edicions, col. Valències, núm. 5. Premi Ulisses de Narrativa 2000. Premi de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana 2001

Aparentment,  "La taverna del Cau de la Lluna" és un llibre de contes. Deu narracions que poden llegir-se independents. Però, alhora, és també una novel·la, perquè, de fet, els relats comparteixen espai, temps i personatges. I també unes històries que, sense minvar gens la condició autònoma de cada relat, van enllaçant-se de tal manera que, finalment, el llibre acaba respirant un aire inconfusible de novel·la. Una novel·la de geografies mítiques, d’amors al límit, de llegendes esquinçades per l’oblit, de morts violentes, de confessions inconfessables. Una obra que utilitza la tècnica del monòleg per presentar-nos deu personatges diferents -cadascú amb el seu tarannà, el seu llenguatge propi, la seua visió de les coses- que es deixen seduir per la capacitat de suggestió de la paraula i van desgranant les seues històries a un interlocutor que, al temps, és també personatge d'altres accions que ocorren en relats diferents, de manera que, finalment, tot es trava en un món únic. Una obra de personatges i també una obra de paisatges: els d'una vall de muntanya entre sureres i pins que actua gairebé com un personatge.

En 2007, l'editorial Ellago en va publicar la traducció al castellà.

Vols llegir-ne un fragment?

"El procés de gestació de "La taverna del Cau de la Lluna" va ser molt curiós. De primer eren uns contes amb alguna relació entre ells. Molt mínima, però: un personatge que surt en dos contes, un fet d’un relat que s’anuncia en un altre i detalls així. Però cap lligam fonamental. El resultat, però, no em satisfeia. Aleshores, provant de trobar-los una eixida se’m va acudir de potenciar les coincidències fins al punt que foren un element fonamental de la història que contava. Vaig anar treballant aquest aspecte fins que em vaig adonar que, en realitat, estava escrivint una novel·la contada a la manera d’un recull de contes. I això em va semblar molt interessant, perquè suposava temptar una estructura nova".

Vicent Usó a Enric Gil

N'HAN PARLAT

"L'encert de la novel·la és precisament aquest: a una banda hi ha els personatges que protagonitzaren els avatars d'un dels nostres pobles, per on passaren des dels treballadors de la fàbrica de mobles fins als cacics més grossos. A l'altra hi ha el destinatari latent de cada capítol -una jutgessa, un metge, un personatge secundari de la novel·la...-, gràcies a la presència i a les preguntes no explicitades del qual, nosaltres també acabem assabentant-nos del que va succeir en realitat (si és que els propis personatges que conten els motius dels seus actes no ens estan manipulant, que tot podria ser)".

Maite Insa, Caràcters

Maite Insa, Caràcters, abril de 2001

Pasqual Mas, El Temps, 29 de maig de 2001

Manel Garcia Grau, Cultura, Avui, 5 de juliol de 2001

Manel Alonso, Els papers de Can Perla, 23 de gener de 2009

Ximo, L'Escalé de la discòrdia, 28 d'abril de 2010

 

ENTREVISTA
Eric Gras, Cuadernos, Mediterráneo, 27 de gener de 2008

"És una història de passions humanes, amb elements característics de novel·la negra, amb un gran paisatge muntanyenc que predomina i sense un conductor clar".

Vicent Usó a Eric Gras

Tornar a la pàgina principal