(ENTREVISTA AMB PASQUAL PERIS, PRIMER RESPONSABLE)
Per José Pascual Colás
Origen de la Comissió del Bou: Uns aficionats que portaven molts anys veïent bous als pobles del voltant contactaren amb L´Ajuntament per a fer-se càrrec de tot lo relacionat amb els bous.
1ª Comissió del Bou
Primer logotipo de la Comissió del Bou
¿D´hon eren les primeres barreres? : D´un barco desguassat del Port de Borriana, i de les travesses ja retirades de les vies del tren.
¿Es tingué en compte alguna cosa? : Sí, per eixemple, que per baix de l´últim escaló puguera passar una persona si caía a terra, l´alçada dels genolls, l´inclinació, etc.
¿Quí va fer i montà les barreres?: Nosaltres. Estarem més de 2 mesos, per la nit, després del treball i de sopar.
¿Com sabien on anava cada barrera? : Les varem numerar. Aixina encaissaven sempre enseguida.
¿Qui obria i tancaba les barreres?: Nosaltres, repartits per la Vila, anant inclús en moto, mirant que tot estiguera bé abans de soltar el bou.
¿Quí compraba els bous? : Nosaltres els de l´Ajuntament, i membres de les penyes els de la Comissió de Penyes, encara que, alguna vegada, del-legaven en nosaltres, com quan jo soles en vaig comprar varios a molt bon preu al mateix ramader. Hi ha que tindre amb compte que aquest és un mon on es pot regatetjar molt.
¿Les despesses dels viatges quí les pagaba? : L´Ajuntament pagaba la dieta d´una persona i la gasolina d´un cotxe. La resta ho ficabem del nostre bolsillo.
¿Recorda el primer Vitorino? : Si, tingué molta nomenà, així com el d´Albacerrada que va ser molt bó.
¿Quin bou es bó per a Vila-real? : El bou bó és bó a qualsevol lloc, encara que tinga molles les pesunyes.
¿Hi havia algún Reglament? : Al principi, hem ferem un nosaltres mateix, que contemplava la seguretat, el tindre cordes i eines sempre preparades, l´atenció mèdica inmediata, etc.
¿On estaba el Corro? : Al carrer Major Sant Doménec (enfront del carreró de Torremotxa), a un pati de la familia Mata, que fou utilitzat en 2 époques distintes.
¿Quí el va dissenyar i montar?: Nosaltres, també amb travesses de la via i molt altres materials, tenint cura de que per dins es puguera pegar la volta, que les parets aguantaren l´inmensa força i espenta d´un animal tan gran i poderós com és un bou brau, lloc pals mansos, lloc pa putjar per la paret, burlaero interior, etc.
¿Qué passaba en la plaça porxada? : Que era com un embut. El bou que entraba era molt difícil que eixira d´allí.
¿Hi ha Viles més grans que la nostra?: Sí, per eixemple: Nules.
¿On s´han comprat bous? : A molts llocs, com Salamanca, Sevilla, Tudela, Vall d´Uixó,...
¿Recorda anécdotes? : 24 carcasses recordant els anys que no feien bou pel carrer a Vila-real. Pagar-li al xófer amb diners nostres a les tantes de la nit per que si no, no baixaba el bou del camió. Uns gamberros intentar apartar una barrera estan el bou al carrer. Arreglar un cabiró que habia trencat d´una cornada el bou, estant l´animal davant. Discussions per ser rabero. Tindre que anar apartan les barreres per la nit pa que passara el camió de la basura. No beure ni un got de vi en festes, per que la responsabilitat era gran. Arribar a casa a les tantes de la matinada per que la feina era molta.
¿Com veu el futur? : Amb una plaça de cadafals on el veïnat i els cotxes no tingen molesties.
¿De qué es sent especialment orgullos?: De que el bou sempre va eixir a l´hora que tocaba (2 hores abans ja estavem al Corro). De la colla de persones que ho portarem endavant. I de la meua dona, que va tindre molta paciencia.